Pòsdoman voo a Ciass – Racont in milanès, sesta e ultima part.

Ai do or num avevom mis a post tuscòss, el Marian el voeureva savè se l’era tutta ona comedia per fagh fa ‘l pittor, ma quand ‘l Toni l’ha dervì la porta la vos ghe andàda via e sem tucc rimast de gess. El Toni ha dì, pianin pianin: -Tutto liscio– ‘l ha scandì -ma quand l’è che savaremm se l’hèmm fada col bus?-

-Poeu vèss– dis el Marian -che on quei cont el gh’àbia giamò l’acredit, ma sicur ga minga la disponibilità, adess vialter me dee ona man che devom portà via el material e poeu, a cà mia, dem on ogiada cont el computer, ti Ernestin te vègnett?-

Mì hoo ciamàa de subit l’Ivana, che l’era andada dal peruchè prima che rivass la pula e già che la gh’era… L’è tornada che la sembrava on pòrtugall, ma mì, che sunt minga on stupid, gh’hoo fa i compliment e l’hoo lissada ben ben e poeu: -Num a vem a cà del Marian a sistemà l’attressadura. ‘Pena che so che gh’hìnn i danè te ciami e te disi che ho ciapàa… La penicillina. Spetem minga in pè stellassa, che la poeu vess longa.-

-Hoo ciapàa GenteViaggi Ernestin, sto gir te scampet nò, se l’è minga ona crociera, la sarà on més in d’on villagg al sol, che voeuri diventà negra me on politic almen ona volta prima de vèss vegia de trà via.-

El Marian mì avevi mai savù doe stess de cà, ma sta mòda di fals d’autor ghe rendeva propri ben se’l podeva tegnì cà in via Apollodoro,Citta Studi, ona cà domà in de per lu: seminterrà, pian terren e prim pian, piscinina, ma cont el giardin.

Num sem andàa prima sot, in laboratorii, a met via la soa roba e poeu in salott, pensavi giamò de met i ciap in poltrona, quand el Marian, cont in man dò Veuve Clicquot:

-Ernestin, menter che mì ciapi ‘l portatil e foo i colegament, te voret rafredà i vedov? In cusina ghe tutt el giass che te voret. –

-Femm: bòlògna, grana e champagne? Ah, gh’hoo nò la bòlògna, te ve ti Toni a ciapàla? Me racumandi ona feta sola, ma spessa on did –

-Meno mal che gh’è el Marian– ghe foo –s’eri adrè a preoccupam che magnarìssom nò. Ma com’è che te gh’hé nò ‘l wireless? –

-Gh’hoo minga de cor in gir per cà cont el computer al col, l’è pussè sicur inscì, ma el Renat com’è che l’è minga ‘rivà?-

-Lassa stà Marian, ch’el Renatin per mì, l’era già chi che vardava la cà de prima che rivassem num, sicur che ‘l sonarà dòpo ch’el torna ‘l Toni.-

* * *

El Toni l’aveva apena scartà la bòlògna che ‘l Renatin el derva la porta e ‘l dis: -Ben, fin chi, l’hèmm fada pulida.-

Sérum tucc setà in poltrona, cunt el computer sul tavolin in mes e i bicer in man, che spettavom che ‘l Marian disess on quaicoss, anca la bòlògna e ‘l grana sembraven ansios, sudà com’eren de guttin de gras, ma domà mì i vardavi e, di tant in tant, ne mangiavi on quei toch.

-L’è inutil che ghe foo refresh,- dis el Marian -el ghe nò, aspetom on quart d’ora. Intant che sem tuch insema gh’hoo de dìv on quaicòss.-

-Menter che spetavi in portineria, hoo pensà che saria sta mej avègh giamò pront tucc i numer de l’IBAN scritt su on file, minga domà i noster, ma anca on quei alter de scorta che, nel cas che la lista la fusse longa, i noster quater sarìen stà minga assè e dopo ghe sarìa minga sta ‘l temp de copià quei de la lista original, sensa sbaglià e fà nass di sospett. Me dispias d’avegh minga pensà de prima, ma l’è inscì. Alura hoo ciapàa, da la posta che gh’era in portineria, di depliant de l’UNICEF, d’Emergency e di alter organisasion del gener che me ricordi nò e hoo copià i numer lor, e meno mal che hoo fa inscì, perchè la lista l’era de quatordes numer, l’ultim hoo copià de la lista original. Anche inscì hemm fa giust in temp prima che rivassen i pulé.-

On silensi pensieros è rimast on quei moment in de la stansa, poeu el Renatin l’ha dì: -Se la va sem compagn de Robin Hood. Alegher!- e l’ha bevu in d’on fià el so bicer.

-Adess, a ogni bon cont, ve stampi di copìi de sta lista, andèmm in ofici.- e disend inscì el Marian se alsa cont la ciavetta in man, e num ghe vem adrè.

Cont i foeuj in man sembravom tri bamba cont di gratta e vinc, el Toni se s’ciariss la vos e ‘l dis: -Hìnn tucc de on milion, nò, men che l’ultima.-

El Marian alora: -Hoo lassà tutt pussè egual che l’era, domà per l’Iban hoo incollà la lista che avevi fàa, ma l’ultim l’ho copiàa istess, ghe l’ho chi.- e la dà a mì.

Mì la vardi, -Marian,- ghe disi –te set on artista, sensa vardà i numer se po’ nò trovà la diferensa. Ma on quart d’ora l’è passàa, andemm a controlà, che chi hèmm de fa nagott.-

Menter che salivom la tension la montava insem ai pè, in salot domà el Renat el s’è setà comod, mì e ‘l Toni erom cont i ciap sospes, menter ch’el Marian, driss in pè, meteva i so numer segret cont el portatil in man sensa fass vedè.

Quand el s’è setà giò hemm vist: “Bonifici in entrata” “1.000.000 euro” mì e ‘l Toni sem finìi in genoucc a fianch de lu.

-E uno- dis el Marian -Adess ghe de vedè se anche i voster ariven, el me cont l’è su l’UBS de Lugan, poeu vess che per on bonifich internasional ghe voeur pussè.-

-Ma alura!- dis el Toni -Mì ghe la fò pu, quand l’è che poeudi tirà ‘l fià?-

-Domà quand ti ha spendù tucc e te podet dà indrè nagott!- dis el Renatin e soleva l’angol del làvor de mes milimeter prima de mangià finalment on toc de bòlògna.

L’è stà quel el brindisi de la serada che me ricordi mej, n’hèmm fa sens’alter ancora, e ancora, hèmm lassà la cà del Marian che ‘l tavol l’era on cimiter, minga domà de vedoe gh’era tutt on campionari.

L’Ivana l’è andada in crociera cont la miè del Toni, mì e lu sem chi che controlum i IBAN per savè a chi hìnn andàa i danè, i alter sembren a post hìnn tucc di organisasion che se conossen, ma ghe n’è vun, che spussa on po, par che l’intestatari sia la “Casa di riposo per artisti italiani “Paul Gauguin”” a Tahiti” e ‘l Marian se troeuva pu.

fine

Lascia un commento